Los Hábitos: Cómo fomentar en los niños la autonomía personal


No debemos olvidar que los niños son aprendices. Es decir, que todavía se están iniciando en cosas tan básicas como el habla, los hábitos de comer, dormir, vestirse y desvestirse, etc.
  • Están descubriendo que existen límites, es decir que no pueden hacer siempre lo que los place.
  • Están experimentando sus primeras frustraciones.
  • Están ampliando poco a poco sus habilidades motrices y su capacidad de producción y comprensión verbal.
En definitiva, están desarrollando todas sus capacidades y adquiriendo las pautas sociales necesarias para vivir en sociedad.
Por lo tanto, será de vital importancia la figura de los adultos referentes que sirvan de modelo y  proporcionen los espacios adecuados para promover la adquisición de todos estos aprendizajes.

¿Cuál será la manera de ayudar los niños a desarrollar sus capacidades y por lo tanto ser más autónomos?

  • En primer lugar, dejarlos experimentar (explorar, probar, hacer el intento, equivocarse, buscar alternativas, etc.)
  • En segundo lugar, enseñarles con nuestro ejemplo. Tenemos que tener en cuenta que la imitación se una de las maneras más tempranas de aprendizaje.
  • En tercer lugar, establecer rutinas en casa y en la escuela para que los niños adquieren unos hábitos que les permitan ser cada vez más autónomos. Tener una guía de cómo se tienen que hacer las cosas, los da la seguridad necesaria para poder improvisar y por lo tanto, también aprender a ser flexible, cuando las situaciones así lo requieran.

¿Por qué son importantes las rutinas?

  • Porque permiten que los niños se sitúen y esto los da seguridad. Los niños disfrutan y se sienten seguros con aquello que es conocido para ellos. 
  • Siguiendo una rutina los niños saben el que tienen que hacer y el que esperan los adultos de ellos.
  • Permite los niños anticiparse a las situaciones, de tal manera que no los toma por sorpresa.
  • La repetición hace el hábito y una vez éste ha quedado instaurado se eliminan los conflictos que acostumbraban acompañar los momentos de comer, dormir, etc.

Las áreas que tendremos que trabajar para fomentar la autonomía de los niños son:

  • La alimentación
Probar diferentes tipos de alimentos.
Comer sentado a mesa.
Usar servilletas (o el babero) para limpiarse la boca.
Parar y desparar mesa.
Beber de un vaso.
Usar el cubiertos de manera adecuada.

  • El descanso
No oponerse cuando toca ir a dormir.
Dormir a la propia cama.
Respetar los horarios de descanso y el descanso de los otros. 



  • La higiene

Lavar las manos y la cara.
Limpiar la nariz.
Cepillar los dientes.
Control de esfínteres.

  • El vestido
Vestirse y desvestirse.
Poner y quitar zapatos.
Saber dónde se guarda cada prenda de ropa.

  • El orden
Utilizar los juguetes y los materiales de forma adecuada.
Recogerlos una vez se ha acabado de jugar con ellos.
Tratar con cuidado los espacios y las cosas de casa / materiales de la escuela.

  • La convivencia
Saber esperar.
Respetar el turnos de palabra.
Saludar y despedirse.
Dar las gracias.
Pedir las cosas por favor.
Pedir permiso.

La mayoría de las pataletas y conflictos con los niños que preocupan los padres vienen derivados de una falta de límites en casa, pero también de una desorganización familiar a nivel de rutinas en el hogar. Como consecuencia, las educadoras en muchas ocasiones también expresan su disconformidad con las costumbres que han adquirido los niños en casa y que son imposibles de seguir en la escuela, de tal manera que los niños tienen que hacer un re-aprendizaje de los hábitos de comer, dormir, etc.

Algunas de las quejas más habituales que hacen los padres de niños pequeños son:

  • No se sienta en la mesa para comer/cenar.
  • No quiere probar cosas nuevas. Siempre come el mismo.
  • No colabora para vestirse y desvestirse. Lo tenemos que hacer todo!
  • Se enfada mucho cuando no puede hacer una cosa.
  • No entiende que por la mañana tenemos prisa y no podemos pararnos a jugar.
  • No se duerme si no lo cogemos en brazos.
  • No se duerme si no lo paseamos con el cochecito.
  • No se duerme si no es en nuestra cama.
  • Se enfada cuando le digo que toca ir a dormir.
  • No recoge los juguetes.
El denominador común de todas estas situaciones es la falta de una rutina clara, práctica y consistente. Los niños tienen que saber qué debe hacer y qué pasos debe seguir para hacerlo. Además debemos ofrecer el modelo necesario y acompañar al niño si hace falta hasta que este sea capaz de hacer la tarea por sí solo.

Un ejemplo de rutina: 

 
Cuando vamos a dormir: 


1. Nos lavamos los dientes.
2. Nos ponemos el pijama.
3. Nos acostamos.
4. La mamá o el papá explican un cuento.
5. Nos damos las Buenas Noches.
6. Apagamos las luces y nos ponemos a dormir.


Procuraremos seguir estos pasos siempre de la misma manera para garantizar que se consolide la rutina. Daremos las ayudas necesarias a la hora de cepillar los dientes o poner el pijama. Y sobretodo, intentaremos que se trate de un tiempo agradable tanto para los niños como para nosotros.


En conclusión,
que haya una rutina clara permite los niños tener la oportunidad de intentar hacer las cosas por sí mismos. Y se sienten muy satisfechos cuando consiguen hacerlo. Cuando no pueden, tenemos que animarlos a seguir intentándolo, ofrecer la ayuda necesaria e ir reduciéndola progresivamente.











Els Hàbits: Com fomentar en els infants l'autonomia personal 

De vegades oblidem que els nens són aprenents. És a dir, que encara s'estan iniciant en coses tan bàsiques como ara la parla, els hàbits de menjar, dormir, vestir-se i desvestir-se, etc. En aquest sentit, és molt important tenir present que els nens:
  • Estan descobrint que existeixen límits, o sigui que no poden fer sempre el que els plau.
  • Estan experimentant les seves primeres frustracions.
  • Estan ampliant mica en mica les seves habilitats motrius i la seva capacitat de producció i comprensió verbal.
En definitiva, estan desenvolupant totes les seves capacitats i adquirint les pautes socials necessàries per a viure en societat. Per tant, serà de vital importància la figura dels adults referents que donin els models adients i que proporcionin els espais adequats per a promoure l'adquisició de tots aquests aprenentatges.

Quina serà la manera d'ajudar els infants a desenvolupar les seves capacitats i per tant ser més autònoms?
  • En primer lloc, deixar-los experimentar (bellugar-se, tastar, fer l'intent, equivocar-se, cercar alternatives, etc.)
  • En segon lloc, ensenyar-los amb el nostre model. Hem de tenir en compte que la imitació es una de les maneres més primerenques d'aprenentatge.
  • En tercer lloc, establir rutines a casa i a l'escola per tal que els nens adquireixen uns hàbits que els permetin ser cada vegada més autònoms. Tenir una guia de com s'han de fer les coses, els dóna la seguretat necessària per a poder improvisar i per tant, també aprendre a ser flexible, quan les situacions així ho requereixin.

Per què són importants les rutines?
  • Perquè permeten que els infants es situïn i això els dóna seguretat. Els nens gaudeixen i se senten segurs amb allò que és conegut per a ells.
  • Seguint una rutina els nens saben el que han de fer i el que esperen els adults d'ells.
  • Permet els nens anticipar-se a les situacions, de tal manera que no els pren per sorpresa.
  • La repetició fa l'hàbit i un cop aquest ha quedat instaurat s'eliminen els conflictes que acostumaven acompanyar els moments de menjar, dormir, etc.

Les àrees que haurem de treballar per tal de fomentar l'autonomia dels infants són:
  • L'alimentació
Tastar diferents tipus d'aliments.
Menjar assegut a taula.
Fer servir tovallons (o el pitet) per netejar-se la boca.
Parar i desparar taula.
Beure d'un got.
Fer servir el coberts de manera adient.

  • El descans
No posar oposició quan toca anar a dormir.
Dormir al propi llit.
Respectar els horaris de descans i el descans dels altres.

  • La higiene
Rentar les mans i la cara.
Mocar-se.
Rentar les dents.
Control d'esfínters.

  • El vestit
Posar i treure la roba.
Posar i treure sabates.
Saber on es guarda cada peça de roba.

  • L'ordre
Utilitzar les joguines i els materials de forma adient.
Recollir-los un cop s'acabat de jugar amb ells.
Tenir cura dels espais i les coses de casa / materials de l'escola.

  • La convivència
Saber esperar.
Respectar el torns de paraula.
Saludar i acomiadar-se.
Donar les gràcies.
Demanar les coses “Si us plau”.
Demanar permís.

La majoria de les rebequeries i conflictes amb els infants que preocupen els pares venen derivades d'una manca de límits a casa, però també d'una desorganització familiar a nivell de rutines a casa. Com a conseqüència, les educadores en moltes ocasions també expressen la seva disconformitat amb els costums que han agafat els nens a casa i que són impossibles de seguir a l'escola, de tal manera que els nens han de fer un re-aprenentatge pel que fa els hàbits de menjar, dormir, etc.

Algunes de les queixes més habituals que fan els pares de nens petits són:
  • No seu a taula per dinar/sopar.
  • No vol tastar coses noves. Sempre menja el mateix.
  • No col·labora per vestir-se i desvestir-se. L'hem de fer tot!
  • S'enfada molt quan no pot fer una cosa.
  • No entén que pel matí tenim pressa i no podem parar-nos a jugar.
  • No s'adorm si no l'agafem a coll.
  • No s'adorm si no el gronxem al cotxet.
  • No s'adorm si no és al nostre llit.
  • S'emprenya quan li dic que toca anar a dormir.
  • No recull les joguines.
El denominador comú de totes aquestes situacions és la manca d'una rutina clara, pràctica i consistent. Els nens han de saber que s'ha de fer i quins passos s'han de seguir per a fer-ho. A més ha de donar el model necessari i acompanyar l'infant si cal fins que aquest sigui capaç de fer la tasca per si sol.

Un exemple de rutina:  

Quan anem a dormir:
  1. Ens rentem les dents.
  2. Ens posem el pijama.
  3. Ens fiquem al llit.
  4. La mama o el papa expliquen un conte.
  5. Ens diem “Bona Nit”.
  6. Tanquem llums i ens posem a dormir.
Procurarem seguir aquests passos sempre de la mateixa manera per garantir que s'assoleixi la rutina. Donarem els ajuts necessaris a l'hora de rentar les dents o posar el pijama. I sobre tot, intentarem que es tracti d'una estona agradable tant pels nens com per a nosaltres.
 
En conclusió, que hi hagi una rutina clara permet els infants tenir l'oportunitat d'intentar fer les coses per sí mateixos. I se senten molt satisfets quan aconsegueixen fer-ho. Quan no poden,  hem d'animar-los a seguir intentant-ho, oferir l'ajut necessari i anar reduint-lo progressivament.


Referències:
ANTÓN, E., ROMERA, R., SAAVEDRA, M., SIMAL, Mª M. y VILLAR, Mª R. (2003) Actividades en Educación Infantil. Barcelona. Ed. CISSPRAXIS.

GALLEGO ORTEGA, J.L., FERNÁNDEZ HARO, E. (2003) Enciclopedia de Educación Infantil. Archidona (Málaga). Ed. Aljibe.


VALLET, M. (2004) Educar a niños y niñas de 0 a 6 años. Barcelona. Ed. CISSPRAXIS.


ZABALZA, M.A. (2010) Didáctica de la Educación Infantil. 6ª EDICIÓN. Madrid. Ed. Narcea.