Los
maestros a menudo se encuentran en las aulas niños con alteraciones del
estado de ánimo que influyen directamente en su conducta y suelen
hacerlos bajar el rendimiento académico.
Las razones que explican estas alteraciones a nivel anímico y conductual pueden ser múltiples, por tanto en cada caso se debe tener en cuenta la naturaleza del factor desencadenante (separación de los padres, cambio de residencia, llegada de un hermano pequeño, bullying, etc.) y las características individuales de cada niño (edad, capacidad de comprensión y expresión verbal, temperamento, etc.). Ya que, según estas variables, los niños pueden responder de diferentes maneras a determinadas situaciones estresantes para ellos. Por ejemplo, no habrá la misma respuesta si la problemática se da en casa que si se da en la escuela, o si dentro de la escuela, las dificultades son sólo de aprendizaje pero no de relación con los iguales.
Las razones que explican estas alteraciones a nivel anímico y conductual pueden ser múltiples, por tanto en cada caso se debe tener en cuenta la naturaleza del factor desencadenante (separación de los padres, cambio de residencia, llegada de un hermano pequeño, bullying, etc.) y las características individuales de cada niño (edad, capacidad de comprensión y expresión verbal, temperamento, etc.). Ya que, según estas variables, los niños pueden responder de diferentes maneras a determinadas situaciones estresantes para ellos. Por ejemplo, no habrá la misma respuesta si la problemática se da en casa que si se da en la escuela, o si dentro de la escuela, las dificultades son sólo de aprendizaje pero no de relación con los iguales.
No obstante, en líneas generales se pueden observar en ellos cambios conductuales como: apatía,
inhibición, baja autoestima, inseguridad, cierto aislamiento, baja
atención y memoria, empeoramiento del rendimiento académico,
comportamientos disruptivos en clase, conductas desafiantes, cierta
regresión o pérdida de aprendizajes adquiridos, etc.
En
algunos casos será necesario la intervención del psicopedagogo de la
escuela o de un psicólogo externo, pero la mayoría de las veces se
trata de un proceso de adaptación a una nueva situación dentro de los
entornos más directos (familia, escuela, grupo de amigos, etc.).
Mientras tanto, ¿qué pueden hacer los educadores para ayudar a estos niños y motivarles hacia el aprendizaje?
Si bien en la educación formal son ineludibles los aprendizajes dirigidos, sabemos que los aprendizajes son más motivadores y productivos cuando más activos y vivenciales son. En el caso de niños con dificultades de aprendizaje, de integración o de conducta es muy importante trabajar a partir de la motivación. De esta manera el trabajo por proyectos en el aula es una muy buena herramienta para facilitar la participación de estos niños, ya que centra su atención en algo que es atractivo, interesante y novedoso para ellos, despertándoles la curiosidad y las ganas de investigar, crear y saber más. Además, otras ventajas del trabajo por proyectos son que fomentan el trabajo cooperativo entre iguales y refuerzan la autoestima mediante la vivencia de experiencias positivas y de éxito .
Si bien en la educación formal son ineludibles los aprendizajes dirigidos, sabemos que los aprendizajes son más motivadores y productivos cuando más activos y vivenciales son. En el caso de niños con dificultades de aprendizaje, de integración o de conducta es muy importante trabajar a partir de la motivación. De esta manera el trabajo por proyectos en el aula es una muy buena herramienta para facilitar la participación de estos niños, ya que centra su atención en algo que es atractivo, interesante y novedoso para ellos, despertándoles la curiosidad y las ganas de investigar, crear y saber más. Además, otras ventajas del trabajo por proyectos son que fomentan el trabajo cooperativo entre iguales y refuerzan la autoestima mediante la vivencia de experiencias positivas y de éxito .
Por
tanto, las metodologías idóneas para responder a las necesidades de
niños con dificultades en el aula, ya sea a nivel de aprendizaje o de
tipo emocional o conductual serán siempre todas aquellas que sean
atractivas para los niños, de tal manera que promuevan su curiosidad y
les permitan tener un papel activo en la adquisición del conocimiento. Por supuesto, el resto de compañeros de la clase saldrán igualmente beneficiados de este tipo de trabajo en clase. También
será importante fomentar todas aquellas tareas en grupo que promuevan
el trabajo cooperativo entre iguales, es decir, ayudarse mutuamente para
conseguir juntos un objetivo. De esta manera, trabajamos
la relación positiva con los compañeros, a la vez que el aprender se
convierte en una tarea agradable e incluso divertida, donde el niño se
siente capaz, seguro y valorado más por su esfuerzo y deseo de
participación que por los resultados que obtenga.
El trabajo cooperativo
entre niños no sólo promueve la interacción e integración con el grupo
de clase, sino que además es positivo porque permite a los niños
aprender de lo que hacen los demás y también aportar lo que tienen o
saben para conseguir un objetivo común. En el caso de
problemas de aprendizajes nos servirá sobre todo como herramienta para
reforzar la adquisición de ciertos conocimientos mediante un trabajo más
lúdico y vivencial. En el caso de problemas de integración
o relación con los iguales, al margen de cuál sea la tarea a realizar, el
objetivo será promover la cohesión grupal. Sin embargo, es
importante estar atento a la manera en que se desarrolla la tarea, para
asegurarnos de que efectivamente el grupo facilita la participación de
todos los miembros.
Como
ya hemos dicho antes, será importante conocer las características
del niño y cómo le afecta emocional y conductualmente la problemática
que presenta. Tendremos que ir poco a poco a la hora de solicitar su participación activa en las actividades. Siempre
ofrecer la opción pero evitar forzar, ya que de lo que se trata es de
fomentar las experiencias positivas y no al contrari. Por ejemplo, si las dificultades son de aprendizaje, tendremos que tener cuidado cuando se pide hacer tareas ante la clase como salir a la pizarra o leer en voz alta. Aunque
es bueno que el niño se enfrente a estas dificultades habrá que valorar
en qué momento y de qué manera hacerlo para evitar que sea más
perjudicial que beneficioso para el niño. Habrá que
trabajar en clase valores como el respeto y la valoración del esfuerzo
para evitar que los alumnos más aventajados rían de aquellos que
presentan ciertas dificultades. Si las dificultades son de integración con el grupo
o relación con los iguales será importante fomentar el trabajo en
equipo, empezando por grupos pequeños donde el niño en cuestión se
sienta a gusto para poder participar de forma activa en el grupo. A
medida que el niño vaya cogiendo confianza y vaya obteniendo
experiencias positivas se sentirá cada vez más cómodo con todo el grupo
clase. Estrategias como la del "Rincón del Protagonista"
pueden ayudar a fomentar la cohesión grupal, ya que favorece que los
niños se conozcan más entre sí, teniendo cada uno su momento especial
para explicar cómo son, lo que les gusta, etc.
Como maestros, seguramente los padres nos pedirán orientación para ayudar a sus niños en casa. ¿Qué les debemos decir?
Como es natural, las pautas a seguir dependerán de cuál sea el trastorno o dificultad que presente el niño. No obstante, en líneas generales, si las dificultades son de aprendizaje será importante que los padres dediquen un tiempo diario a
ayudar al niño a adquirir buenos hábitos de estudio (¿a qué hora me pongo
a hacer deberes?, ¿dónde los hago?, ¿cuánto tiempo me dedico?, ¿cómo me
organizo?, etc.). Por lo tanto, será importante su acompañamiento al principio y su supervisión una vez que el niño sea más autónomo. También
es importante que los padres aprendan a reforzar positivamente los
esfuerzos que hace el hijo, aunque no siempre los resultados sean los
esperados. Por otra parte, si las dificultades son de relación con los iguales , será importante que los padres hablen con el hijo para saber qué problema hay con los compañeros. Una vez más, no se debe forzar al niño a hablar. Si
los padres se acostumbran a preguntar al hijo cada día ¿cómo le ha ido
el día?, dejando que él hable hasta donde quiera, seguramente poco a
poco el niño irá cogiendo la confianza necesaria para empezar a hablar
de las cosas que no le gustan o le preocupan de la relación con sus
compañeros. Si las dificultades son debidas a cambios dentro del propio entorno familiar
fomentar la comunicación abierta, clara y sincera es siempre la mejor
manera de entender a los niños y ayudarles a que ellos entiendan y
puedan aceptar y adaptarse a tales cambios.
Quines metodologies emprar per a motivar els nens amb dificultats a l'aula?
Els mestres sovint es troben a les aules nens amb alteracions de
l'estat d'ànim que influeixen directament en la seva conducta i
acostumen fer-los baixar el seu rendiment acadèmic.
Les raons que expliquen aquestes alteracions a nivell anímic i conductual poden ser múltiples, per tan en cada cas s'ha de tenir en compte la naturalesa del factor desencadenant (separació dels pares, canvi de residència, arribada d'un germà petit, bullying, etc.) i les característiques individuals de cada nen (edat, capacitat de comprensió i expressió verbal, temperament, etc.). Ja que, segons aquestes variables, els nens poden respondre de diferents maneres a determinades situacions estressants per a ells. Per exemple, no hi haurà la mateixa resposta si la problemàtica es dóna a casa que si es dóna a l'escola, o si dins l'escola les dificultats són només d'aprenentatge però no de relació amb els iguals.
No obstant això,
en línies generals es poden observar en ells canvis conductuals
com ara: apatia, inhibició, baixa autoestima, inseguretat, cert
aïllament, baixa atenció i memòria, empitjorament del rendiment
acadèmic, comportaments disruptius a classe, conductes desafiants,
certa regressió o pèrdua d'aprenentatges adquirits, etc.
En alguns casos caldrà la intervenció del psicopedagog de
l'escola o d'un psicòleg extern, però la major part de les vegades es tracta d'un
procés d'adaptació a una nova situació dins els entorns més directes (família, escola, grup d'amics, etc.).
Mentrestant,
què poden fer els educadors per ajudar aquests nens i motivar-los
cap el aprenentatge?
Si bé a l'educació formal són ineludibles els aprenentatges dirigits, és sabut que els aprenentatges són més motivadors i productius quan més actius i vivencials són. En el cas de nens amb dificultats d'aprenentatge, d'integració o de conducta és molt important treballar a partir de la motivació. D'aquesta manera el treball per projectes a l'aula es una molt bona eina per a facilitar la participació d'aquests nens, ja que centra la seva atenció en quelcom que és atractiu, interessant i diferent per a ells, tot despertant-los la curiositat i les ganes d'investigar, crear, saber-ne més.A més, uns avantatges afegits del treball per projectes són que fomenten el treball cooperatiu entre iguals i reforcen l'autoestima mitjançant la vivència d'experiències positives i d'èxit.
Si bé a l'educació formal són ineludibles els aprenentatges dirigits, és sabut que els aprenentatges són més motivadors i productius quan més actius i vivencials són. En el cas de nens amb dificultats d'aprenentatge, d'integració o de conducta és molt important treballar a partir de la motivació. D'aquesta manera el treball per projectes a l'aula es una molt bona eina per a facilitar la participació d'aquests nens, ja que centra la seva atenció en quelcom que és atractiu, interessant i diferent per a ells, tot despertant-los la curiositat i les ganes d'investigar, crear, saber-ne més.A més, uns avantatges afegits del treball per projectes són que fomenten el treball cooperatiu entre iguals i reforcen l'autoestima mitjançant la vivència d'experiències positives i d'èxit.
Per tant, les metodologies idònies per a respondre a les necessitats
de nens amb dificultats a l'aula, ja sigui a nivell d'aprenentatge o
de tipus emocional o conductual seran sempre totes aquelles que
siguin engrescadores per als nens, de tal manera que promoguin la
seva curiositat i els hi permetin tenir un paper actiu en
l'adquisició del coneixement. Per descomptat, la resta de companys
de la classe sortiran igualment beneficiats d'aquest tipus de treball
a classe. També serà important fomentar totes aquelles tasques en
grup que promoguin el treball cooperatiu entre iguals, és a dir,
ajudar-se mútuament per tal d'aconseguir junts un objectiu.
D'aquesta manera, treballem la relació positiva amb els companys,
alhora que el fet d'aprendre es converteix en una tasca agradable i
fins i tot divertida, on el nen se sent capaç, segur i valorat més
pel seu esforç i desig de participació que pels resultats que
obtingui.
El treball cooperatiu entre infants no només promou la
interacció e integració amb el grup de classe, sinó que a més a
més es positiu perquè permet als nens aprendre del que fan els
altres i també aportar el que tenen o saben per tal d'aconseguir un
objectiu comú. En el cas de problemes d'aprenentatges ens servirà
sobretot com a eina per a reforçar l'adquisició de certs
coneixements mitjançant un treball més lúdic i vivencial. En el
cas de problemes d'integració o relació amb els iguals, a banda de
quina sigui la tasca a realitzar, l'objectiu serà promoure la
cohesió grupal. No obstant això, és important estar atent a la
manera en que es desenvolupa la tasca, per tal d'assegurar-nos que
efectivament el grup facilita la participació de tothom.
Com ja hem dit abans, sobretot serà important conèixer les
característiques del nen i com l'afecta emocional i conductualment
la problemàtica que presenta. Haurem d'anar poc a poc a l'hora de
demanar la seva participació activa en les activitats. Sempre oferir
l'opció però evitar forçar, ja que del que es tracta es de
fomentar les experiències positives i no al contrari.Per exemple, si les dificultats són d'aprenentatge, haurem
d'anar amb compte quan es demana fer tasques davant la classe com ara
sortir a la pissarra o llegir en veu alta. Tot i que es bo que el nen
s'enfronti a aquestes dificultats caldrà valorar en quin moment i de
quina manera fer-ho per tal d'evitar que sigui més perjudicial que
beneficiós per al nen. Caldrà treballar en classe valors com el
respecte i la valoració de l'esforç per tal d'evitar que els
alumnes més avantatjats riguin d'aquells que presenten certes
dificultats. Si les dificultats són d'integració amb el grup o
relació amb els iguals serà important fomentar el treball en
equip, començant per grups petits on el nen en qüestió se senti a
gust per a poder participar de manera activa en el grup. A mida que
el nen vagi agafant confiança i vagi obtenint experiències
positives se sentirà cada cop més còmode amb tot el grup classe.
Estratègies com la del “Racò del Protagonista” poden ajudar a
fomentar la cohesió grupal, ja que afavoreix que els nens es
coneguin més entre sí, tenint cadascú el seu moment especial per
explicar com són, el que els hi agrada, etc.
Com a mestres, es ben segur que els pares ens demanin consell per
tal d'ajudar els seus nens a casa. Què els hauríem de dir?
Com es natural, les pautes a seguir dependran de quin sigui el
trastorn o dificultat que presenti el nen. No obstant això, en
línies generals, si les dificultats són d'aprenentatge el
que serà important és que els pares dediquin un temps diari a
ajudar al nen a adquirir bons hàbits d'estudi (a quina hora em poso
a fer deures?, on els faig?, quan de temps m'hi dedico?, com
m'organitzo?, etc.). Per tant serà important el seu acompanyament al
principi i la seva supervisió un cop el nen sigui més autònom.
També és important que els pares aprenguin a reforçar positivament
els esforços que fa el fill, malgrat que no sempre els resultats
siguin els esperats. D'altra banda, si les dificultats són de relació amb els iguals,
serà important que els pares parlin amb el fill per tal de saber
quin problema hi ha amb els companys. Un cop més, no s'ha de forçar
al nen a parlar. Si els pares s'acostumen a preguntar al fill cada
dia com li ha anat el dia?, deixant que ell parli fins on vulgui,
segurament poc a poc el nen anirà agafant la confiança necessària
per començar a parlar de les coses que no li agraden o li preocupen
de la relació amb els seus companys. Si les dificultats són degudes a canvis dins del propi entorn
familiar fomentar la comunicació oberta, clara i sincera és
sempre la millor manera de entendre els nens i ajudar-los a que ells
entenguin i puguin acceptar i adaptar-se a tals canvis.
